Benvolguts Amics internautes dels correus!
Aquest és el primer escrit que us envio del nou any 2011.
Tothom escriu amb optimisme les perspectives i esperances d’un bon fi d’any i un bon inici de l’any nou, que acabem d’encetar. Però – no oblidem, que no tots els desitjos s’acompleixen. Perquè tantes esperances positives es poden obrir, com tantes evidències de possibles negativitats poden sorgir.
No ens cal ser massa optimistes, ni massa pessimistes, pel cas que us explicaré.
Al darrer dia de l’any el 31, dos companys del Casal de la Gent Gran del Parc de Mataró, molt apreciats per a tothom, al mateix dia varen morir, l’Antoni Huix, d’un Cancer, era una bellíssima, persona, col·laborador de totes les feines del Casal, va cantar molts anys a la Coral hi ha les Havaneres, en Francesc Barrera, morí d’un atac de cor, de bon matí, era un home amb una intel·ligència extraordinària, col·laborava també en el Casal, donava classes d’informàtica, cantava a la Coral , hi ha les Havaneres, amés, cantava a la Coral del poble, La Nota , ames feia un programa per la Ràdio per la gent gran, on el podreu veure amb la presentació que us envio de les Nadales de la festa de Nadal del Casal del dia 22 de desembre.
Com podreu veure ningú s’esperava aquesta Negativitat, en aquest dies de joia del Nadal.
Com podrem veure la vida és imprevisible en tot moment!
Vull desitjar-vos amics internautes, encara que no ens coneixem personalment alguns, que tinguem un bon any sobretot amb bona salut, que és el principal, i que la nostra amistat virtual tingui la força i l’energia per poder-nos enviar les nostres inquietuds. Una abraçada per a tothom de tot cor. Salvador.
Benvolguda Encarne!
Tenim encara la tristor, de la perdua dels nostres estimats companys, que no els podrem oblidar mai, mentres visquem.
Tens tot el permis de posar en el teu blook el meu escric de condol de l'Antoni Huix, i d'en Francesc Barrera.
Gràcies Encarna tu també ets de la nostra colla del Casal, que molts anys varem compartir les nostres inquietuds per l'Informàtica, ara tu ja ets una Professora!!!
Rep una abraçada d'en Salvador i Mª Teresa.
Hola Salvador, ya sabes que en el Casal éramos todos un gran familia recuerdo cuando hacíamos la Informática juntos lo bien que lo pasábamos
todos hemos quedado muy triste con estas dos perdidas de unas personas que apreciábamos mucho, te doy las gracia por este escrito que me as puesto yo no habría sabido expresarlo tan bien como tu un beso para todas las personas del Casal, yo nunca había pensado que os pudiera tenero tanto aprecio Encarna
Por esa puerta huyó diciendo :«¡nunca!»
